DEEP DEEP JIGGING 25 OCTUBRE

En aquesta jornada em sortit de port a les 8.30h. Per sort una hora més tard i amb hora nova que és el mateix que dues hores més tard en total, que m’han anat de luxe ja que jo personalment venia de Barcelona. El que s’ha de fer per poder gaudir d’una jornada de pesca.

Tot i venir des de lluny he estat el primer en arribar a la barca, a les 8.20h del mati, just quan totes les barques del port iniciaven la sortida de pesca, ja estava nerviós, érem els últims en sortir de port i en Javi i en Josep encara no havien arribat.

Mentre els esperava em vaig posar a preparar-ho tot apunt de marxa ja que avui era una sortida especial. Dic especial per que aprofitant la bondat del deu del vent Éol i el deu del mar Poseidó, que ens oferien una jornada d’aquelles que ni ha poques, ens dirigirem mar endins unes 20 milles nàutiques, llocs on espot pescar molts pocs dies de l’any, degut a la forta tramuntana que hi bufa o a l’estat mogut de la mar. Almenys amb embarcacions petites com les nostres.

Finalment arribaren els meus companys, i acabarem de preparar-ho tot per la esperada jornada de pesca que ens havia ne gitat tota la setmana. En uns quinze minuts ja estaven salpant de port rumb al l’infinit i més enllà, jeje.

En aquesta jornada en Josep i en Javi, tenien pensat de fer una pesca de volantí de fons amb l’ajuda de carrets elèctrics, que ja ús explicaran ells en algun altre post, i jo anava preparat per practicar el jigging.

Desprès d’una hora i mitja de navegació, aproximadament, arribarem al lloc esperat, una zona de pesca a una profunditat compresa entre 160 i 140 metres. Jo quan vaig veure la profunditat, el primer que se’m passà per el cap va ser la recollida del fil, ufff!! 160m de recollida.

En la zona la mar no era extremadament plana sinó que encara teníem una mica de ressaca de la tramuntanada passada, una mica de corrent i un lleuger vent sens enduia lo suficient per a poder pescar correctament, el mar una mica mogut amb onades de metre amb alguna traïdora una mica més gran que ens feia ballar l’embarcació, però en fi una bona mar i poc vent considerant el lloc on ens trobàvem.

Un cop en la posició adequada per a fer la passada sobre la roca, escullo un jig pesat, 150gr (pesat per que la meva canya no acceptà més gramatge), de color blau, el llenço i inicia la baixada, el carret iniciava a escassejar de fil, anem malament la corrent s’endu el jig no pesquem a plom, finalment noto que el jig arriba a terra i respiro, encara queden uns 50 metres al carret.

Inicio la recollida i res, el torno a deixar caure, ara tarda menys en arribar, recullo per segon cop i tampoc tinc sort, en Josep ens informa que ja estem fora de la zona bona i que ens em de tornar a col•locar a lloc, quin mal tràngol penso, ara em toca recollir quasi tot el carret, començo, pim pam, fent l’acció de pesca per aprofitar el màxim de possibilitats de pesca, a mitja recollida ja no se si el braç es meu, quin cansament. Acabo de recuperar el fil únicament amb el carret, ja no podia més, i això que acabàvem de començar la jornada.

Per dins vaig pensar si tot el dia es així, sense pescar res i amb aquest desgast físic que comporta no se si aguantaré.

Tornarem a estar a lloc i torno a deixar anar el jig cap a la profunditat del mar, surt fil i més fil, però ara sembla que caic a plom, si, el jig arriba molt avanç al fons, per sort, fins hi tot noto com toca el fons, això es molt important per poder pescar correctament. Només notar que toca fons, tanco el carret i començo una recollida de tocs ràpid i curts, pujo unes 10 voltes de carret, al no haver-hi cap picada el torno a deixar baixar fins tocar fons, en Josep ja reia, ells ja duien varis calets i una molla negra d’importants dimensions. Com sempre l’últim de començar a pescar soc jo.

Però en aquells moment, metre feia una recollida suau, premi una picada, la canya es corba, i alguna cosa lluitava amb energia a l’altra punta del fil, i començo a treballar-lo, però la cosa semblava que podia anar per llarg quan decideixo utilitzar l’estil de lluita dels japonesos. Amb pressa i sense pausa.

Començo a bombejar la canya amb energia i a recuperar fil, i una lluita que semblava dura es torna dòcil, i cada cop menys lluitadora, a mesura que anava recuperant fil. En uns minuts ja tenia la presa a bord un surell de mig quilo aproximadament.

Ja sabem que no es una captura espectacular, però si que amb els metres i metres de recuperació que tenia es va fer molt divertida i emocionant.

Vaig continuar pescat, ara amb un jig de 90 grams, que tot i tenir molt menys pes arribava molt be al fons, degut a la seva forma, una espècie d’agulla que penetra molt be l’aigua.

En pocs instant un altra picada, un altre surell, i mes tard un altra i un altra, però aquest cop eren calets, molt més divertits i lluitadors que els anteriors surells. Aquests lluiten fins que no estan fora de l’aigua, repicant contínuament amb el cap, intentant enfonsar-se un altre cop i fent petites corredisses en ziga-zaga, per intentar alliberar-se. Estava disfrutant com un nen, tot i que algun aconseguia alliberar-se, però això es part del joc de la pesca, si sempre guanyes el pescador no tindria gràcia, i ja no es podria denominar pesca esportiva.

Mentre jo anava fent en Josep va tenir la captura del dia, un preciós congre, que ja ús comentarà ell com va anar. I en podreu observar les fotos.

Ells continuaven pescant i jo ja vaig parar, tenia el braç destrossat, quin cansament acumulat, tot i que s’ha de dir que en el moment que estàs treballant una captura, ni el notes, però quan et dediques a treballar únicament el jig i es un continu de recuperació per a fer un altra passada per la zona de pesca, trobes molt i molt a faltar, estar a prop de la costa amb aquells 40 o 80 metres de profunditat.

Més tard ja vàrem fer una mica de teca per dinar, que per cert jo vaig marejar-me com una sopa dins la barca, sucant pa amb tomàquet

I aparti d’aquí ja només vaig observar com pescaven els meus companys, i cap a casa fent un refrigeri i una becaineta, regeneradora, que em feia molta falta, tant per l’hora que m’havia aixecat com per fer-me passar el mareig.

A les afores del port, cap allà a les set de la tarda, vàrem para un moment. Mentre ells recollien el material, i jo vaig aprofitar per tira un últim cop i sorpresa un veradet, més un que s’escapa. Per sorpresa nostra amb molt poca llum el jigging també es mostra efectiu.

I ja per acavar aquest post, qe laveritat m'etic fet una mica pesat us deizo un seuit de fotos de les captures.

Fins la pròxima sortida i bona pesquera.

HALOWEN O CASTANYADA

Des aquest blog ús desitjem a tots un molt bon dia de la castanyada o halowen, com es més conegut arreu del mon.

Bona pesca tingueu tots aquest diumenge, esperem que tregueu algún mostre mari i ens en feu arrivar les fotos.

jigging en 11 accions

Video molt interesant de la pesca al jigging, explicada en 11 accions seegons la casa rapala.

http://www.youtube.com/watch?v=4L5dxgaavPg

Que ús serveixi d'ajuda.

COM UNIR FLUOROCARBUR I TRENAT

Aquí ús deixo un exemple en video de com unir un de fil trenat spectra power pro de 0.36, amb una resistencia de 30kg, i un fluorocarbur 100%, trilene de 0.45, amb una resistencia de 15.6kg

El nus que e utilitzat es un uni-uni, fàcil de fer i molt resistent.

Personalment utilitzo aquets tipos de fil deguts a:

Spectra power pro, perquè és un fil molt resisten amb molt poc gruix, aixo fa que tingui molt de tacte i que la corrent no se l'endugui tan fàcilment, com un trenat més groixut, i que profunditzi ràpid. També m'agrada el tacte que te amb la lluita amb el peix, transment moltes sensacions.

Fluorocarbur trilene, aquest tipus de fil l'utilitzo en el baix de linea, els ultims 10 metres aproximadament, perquè és un màterial molt translùcid en contacte amb l'aigua, més que el nailon comú, apart de mantenir un punt de flexio de la linea, ja que el trenat es completament rigid, i careix de flexio, apart de per tot aixó, també l'utilitzo perquè és més resistent a l'abracio provocada per roques del fons que el trenat.

Amb la convinació d'aquest dos materials en la mateixa linea, m'asseguro una pesca eficas i divertida.

JORNADA 19 D'OCTUBRE DE 2009

Avui hem començat la jornada més aviat del compte, al no haver pogut sortir ahir diumenge degut al mal temps, l’espera se’ns feia interminable. Al meu barri encara no hi havien col·locat els carrers que el meu amic i company Carlos ja m’esperava, tot just eren les 7:30 h.
A més, no venia sol, l’acompanyava la seva mare, l’Ana, una gran aficionada que no dubte a sortir amb nosaltres, faci el temps que faci, quan està de vacances a Palamós. S’ensumava un bon dia de pesca ja que sempre que l’Ana ens ha acompanyat, la pesquera ha estat assegurada.

Només sortir, sobre les 7:50 h, avistem les gavines pels vols de la boia, aprofitem la situació per fer les primeres tirades amb un fons d’uns 23 metres.
No passen molts minuts quan tinc la primera picada, el primer que em passa pel cap és “el perdré o el pujaré?” ja que no havia tingut gaire sort en les bones picades de les últimes sortides. No havia de patir per rés, primera picada i primer bonítol a bord.

No passarien gaires minuts en tenir la segona picada, aquesta més lluitadora, no vaig trigar en comprovar que aquest seria un bon exemplar de bonítol.

Pocs minuts després, una altre picada, de nou un bonítol, aquest amb unes dimensions acceptables.

De cop i volta, les gavines es van dispersar i varem prendre la desició de canviar. En Carlos s’aburria, no estava tinguent sort. “Quin desesperu”
Ens vàrem dirigir cap a un sorral prop dels 50 metres de fons on no solen ser freqüents les captures d’aranyes i pagells.
Només arribar, l’Ana va agafar una de les canyes, per sorpresa de tots, i es va possar a pescar com nosaltres. La seva primera tirada i, la sort del principiant, una bona picada, ens varem mirar amb en Carlos i ens varem donar compte de que les estrebades i la resistència que oferia aquell peix no eren pròpies d’una aranya. Per mala sort, de la única proba que disposem és del vídeo ja que el maleït peix es va escapar abans de que arribes a la superfície.

Després de la decepció, una altra picada, de nou l’Ana, aquesta si que arribaria a bord, una preciosa lluerna. Aquí una foto que demostra la felicitat del moment

A partir d’aquí, la cosa va començar a millorar, primer en Carlos amb les seves aranyes, un no parar, una i una altra… i així tot el matí.

Hem aprofitat la jornada per fer un parell de vídeos il·lustratius mostrant les tècniques del jiggin i l’spinning per pescar aranyes. A continuació podeu veure des demostracions.

JIGGING

SPINNING

Hem acabat la jornada de pesca a les 13:15 h, amb l’hora enganxada al cul amb un total de 30 aranyes, 3 bonítols, 1 pegell pescat per en Carlos i la 1 lluerna de l’Ana, això sense comptar amb les captures perdudes o retornades al mar per no cumplir el tamany mínim.

Fins la pròxima. Molta sort i felices pesqueres.

CANVI AMS HARD WASABI

un video o mostro la forma de canviar els ams del jig hard wasabi, mitjançant ams mustard 6 i trenat power pro de 0.26, el nus que he fe servir es un palomar.

espero que us serveixi

JORNADA 11 D'OCTUBRE 2009

En aquesta jornada que podríem catalogar de bona, ja que per sort els medis de comunicació ens varen enganyar i no va fer tant de vent ni mala mar com ens anunciaven i va ser tot el contrari, vàrem començar ben aviat com sempre, amb una mar plana i quasi sense vent.

Vàrem preparar el equips esperant tenir un bon dia i ens enfilàvem mar endins. La primera parada la fèiem davant mateix del port on s’apreciava activitat de peix. Després d’una estona llarga sense cap picada en Javi ens va sorprendre a tots, fent un crit, tenia la canya treballant fort, la cara li canvia, un somriure dissimulat s’intuïa sota el rostre de fatiga, el peix anava robant fil. Tot i que el nostre company podia més que la presa, poc a poc va anar recuperant terreny, ja era seu, una silueta brillant es deixa percebre , era un preciós bonítol, la primera captura del dia, com tots els bonítols un cop el va tenir a prop de la barca es va tornar a enfonsar, quina lluita més maca, el torna a pujar i aquest cop si que sí, en Josep ja l’esperava amb el garfí apunt per pujar-lo a bord. Una preciosa peça de 2.3kg, la que va fer gaudir al nostre company durant una bona estona d’una bona lluita. Aquesta lluita la vaig poder gravar en vídeo que ja adjuntaré en el moment que en Javi me’l faciliti. En un període curt de temps en Josep també va tenir la seva recompensa encara que no tant impressionant sinó que el que havia pescat era un “surellet”, una peça no gaire important, però que sempre alegra el dia del pescador. L’activitat del peix ja no era notable a la zona, per no dir que era inexistent, i jo encara no havia pescat res, quin “desesperu”, però aleshores va tocar fer un canvi de zona .

Posàrem proa cap a França buscant un arenal que coneixem molt bé, en arribar ja començàrem a treure aranyes, que no són gaire lluitadores però fan un brou molt bo. Per fi vaig treure la primera captura del dia, ja pensava que seria un dia de sequera. Ja dúiem una bona estona pescant a la zona traient entre d’altres aranyes algun surell i algun viso, que va treure “lo nostre Josep”. Desprès d’una estona vaig començar amb els meus canvis de jigs, quan de sobte vaig notar una picada diferent, era una pica elèctrica. Tirava de forma contundent cap al fons, va ser divertit i en veure que era un pagre, no gaire gran però suficient per a fer-lo al forn, ja em va canviar la cara. Ja havia fet una captura important.

Va passar una estona mentre fèiem l’entrepà del matí i tornàvem a agafar les canyes per seguir buscant la captura de la jornada, a veure qui era capaç de treure un peix més gran que el bonítol que ja havia tret en Javi a primera hora. En el moment que ja pensava que no podríem superar aquell bonítol, vaig fer un altre canvi de jig, aquest cop per una fabricació casolana, lleig lleig, conegut com la mòmia. Pensant que ja que no era una jornada molt bona podria aprofitar-la per experimentar amb el material, la meva sorpresa va ser quan vaig notar la primera picada, era una aranya. Aquesta picada em va pujar la moral, ja tenia més confiança amb aquest invent casolà. Vaig tornar a tirar-lo deixant-lo caure fins al fons i només tocar terra una recollida ràpida i sorpresa, una picada que encara no havia notat aquest dia, no tirava gaire però pesava lo seu fent molta resistència. La canya treballava corbada, en Josep va córrer a buscar el salabre, ja es veia entre els reflexos de l’aigua una silueta blanca i taronja. Era una lluerna impressionant de 2.700kg, la il·lusió va esclatar a la barca, per fi tenia la captura del dia. Aquella desitjada peça!

Desprès d’aquest moment d’alegria vàrem ficar rumb cap a port. Davant de port com que encara teníem una estona abans d’anar a dinar vàrem decidir fer unes tirades més, i per fi ja era el moment d’en Josep. En tirar la primera impressió va ser que havia enrocat però de sobte la canya se li doblega i el carret comença a fer una fresa embriagadora. El fil sortia a tota velocitat com no l’havíem vist durant dies, quina emoció, en Josep gaudia com un nen petit. La lluita dura entorn d’uns deu minut... a la barca s’hi podia sentir la tensió del moment, en Javi, mans al salabre i jo mans al garfi, els dos esperant el gran moment. Mentre ja es començava a intuir una silueta entre la negror de la profunditat, el soroll del carret va tornar a fer-se notar mentre el poderós peix desapareixia un altre cop en la penombra. El moment ja no podia tenir més tensió, quan de sobte en Josep comença a renegar en un moment de frustració i desesperació. El peix havia aconseguit alliberar-se, una sensació d’impotència ens va recórrer per dins, no era el primer peix que se’ns escapa però quan es tracta d’un peix que proporciona una lluita tant aferrissada és un mal tràngol per tots els membres de l’equip.

Desprès d’aquest moment, intentàrem de tenir la mateixa picada durant una bona estona, però no hi va haver res a fer, el peix no volia picar. Finalment desistírem i ens dirigírem cap a port amb alguna satisfacció i algun regust amarg a la boca, però que hi podíem fer són coses que té la pesca, hi ha dies fantàstics i dies que no ho son tant.

PRESENTACIÓ

Aquest es el primer post del nostre blog, on aprofitarem per a presentar-nos, som un grup de tres amics aficionats a la pesca esportiva, amb port a la preciosa baia de Palamós, on amarrem l’embarcació Cap Roig II, que tantes jornades d’alegria ens proporciona duent-nos a l’alba fins als llocs desitjats per a tenir excel·lents jornades de pesca, encara que no impliqui pescar la peça de la nostra vida ni pescar grans quantitats, sinó passar una jornada agradable entre amics.

Parlant d’amics, nosaltres som, en Josep, propietari de l’embarcació pescador de mar de tota la vida i natiu de Palamós, en Javi, amateur natiu de Palafrugell, i en Carlos, amateur en el mar natiu d’Espot.

En Josep, es el guru del grup, te un munt de recursos i tècniques, un depredador nat del nostre mediterrani la seva especialitat es la pesca del cap roig amb volanti, on es llueix cada cop que ho practiquem, l’altre dels seus punts forts es el spinning des de embarcació on espot considerar tot un mestre.

En Javi, es pescador amateur, practicant del spinning des de embarcació, on no sembla amateur ja que les seves captures son freqüents i diverses, també se li dona molt be la pesca del cap roig, estem parlant d’una futura promesa de la pesca esportiva.

En Carlos, es també amateur, practicant del spinning des de embarcació i de jigging lleuger, es l’ovella negra el que no fa mai cas dels consells del guru, encara que tampoc se li dona malament ja que les seves captures ho verifiquen.

Un cop descrits per sobre els membres de cap roig team, ja podreu jutjar-nos vosaltres mateixos més endavant mentre que anem penjant més posts amb les nostres jornades, amb les nostres captures i tècniques que us puguem oferir.

Per cert no dubteu en fer-vos seguidors del nostre blog i deixar-nos les vostres opinions que ens interessen i segur que ens ajudaran a tots a millorar les nostres tècniques de pesca.

Bona pesca a tots