PESCA DEL SARD A LA BRUMEJADA. SORTIDA 19 D’AGOST DE 2010

Aquest cop tornaríem a repetir la modalitat de pesca de la última jornada, el sard.
Amb la previsió del temps en principi bona, en Javi i jo sortíem de port als volts de les 21:00h direcció altra vegada a Cala Margarida.

Estàvem impacients per saber si tornaríem a tenir una jornada de pesca tant bona com la última, i no ho dic per que fa a captures sinó per la quantitat de picades que varem tenir.

Un cop amarrats, vaig començar a brumejar, aquesta nit anàvem preparats amb 3 galledes ben plenes de brumé, per que no en faltés.

Ben sopats, transcorregueren uns 20 minuts, en Javi i jo ens disposàvem a fer la primera tirada. Als 10 minuts em vaig mirar en Javi i li vaig preguntar: has notat alguna picada? La seva resposta va ser negativa. Que estrany! Semblava impossible, la qualitat del brumé era bona, una mica més espès que l’últim dia perquè baixés més ràpid.

A tot això li heu de sumar que sobre les 22:30h se’ns va posar a ploure, i amb ganes. Varem haver de posar el toldo. Un desastre, poca estona desprès va girar el vent, la intensitat del qual era cada cop més forta.

Va arribar el primer i tot seguit el segon sard, de bon tampany però no menjaven bé.

La pluja i els llamps eren cada cop més intensos, això em va fer prendre la decisió de plegar. Vaig recollir la meva fluixa i mentrestant en Javi es feia un cigar, ja vaig recollir la seva, però com que el morralet encara era bo, vaig decidir deixar-lo caure a veure si pescava l’últim.

Amb aquestes que noto una bona picada, el deixo menjar i quan crec que s’ha empassat l’ham, l’estiro. Noooo!!! Poques picades havíem tingut com per perdre els peixos. Però tot seguit i mentrestant encara em maleïa els ossos, torno a sentir la picada i aquest cop sí que el vaig clavar. Al pujar-lo, la força i la manera d’estirar del peix va fer que en Javi hagués d’agafar el salabret. No en ho podíem creure, havia agafat una dorada!!! Calculo que devia pesar 1,5 kg.

Degut a la captura tan bona que havíem tingut, decidírem quedar-nos una estona més però na va servir de gaire. En Javi va clavar un parell de sards més i jo una petita escòrpora.

Sobre les 2:00h tornavem cap a casa una mica decepcionats però contents a la vegada ja que la mida i el pes de les captures era, de llarg, més bo que les de l’última sortida.

A continuació us mostrem la foto de les captures de la nit.

Gràcies una vegada més per seguir-nos i comentar els nostres posts. Us agraïm el vostre suport. Fins aviat!!!

PESCA DEL SARD A LA BRUMEJADA. SORTIDA 9 D'AGOST DE 2010

La pesca que avui practicaríem és totalment diferent a la que us tenim acostumats. Més artesanal, amb més preparació i un grapat de paciència.

En aquesta sortida, els pescadors érem en Javi i jo. El nostre amic Carlos no ens va acompanyar aquest cop.

Primer de tot, i la base d'aquesta pesca, havia de fer el brumé que consisteix en triturar caps i tripes d’anxova i sardina per tal de fer una pasta lo suficientment consistent com per que arribi al fons sense desplaçar-se gaire. També s’hi pot barrejar pa i farina per fer-la més compacte.
Un cop feta la pasta, que no us podeu imaginar la pudor que fa, havíem d’esperar a que arribes la nit perfecte per sortir i segons les previsions, dilluns era el aquest dia.

Un cop triat el lloc, Cala Margarida, només faltava amarrar la barca tant per proa com per popa per tal de moure’ns el menys possible.
Cap a les 22:15h, varem començar a brumejar per tot al voltant de la barca i així durant uns 15 minuts. Transcorregut aquet temps, el següent pas era escar el morralet i resar per que els sards tinguessin gana.


La nit era perfecte, encara que no va deixar de llampegar, no va arribar a ploure. Amb el mar tranquil i sense gaire corrent només faltava el més important, que piquessin.

En Javi era novell en aquet tipus de pesca, així que li vaig explicar el sistema i la manera de picar que tenen els sards a la nit.

La primera picada la vaig tenir jo, i als pocs segons d’haver llençat l’esquer, amb tanta mala sort que es va escapar. En la següent tirada em va tornar a picar, però aquest cop el vaig deixar menjar i quan va fer l’estirada forta, cap amunt!! El primer ja era a bord, no massa gran però un bon sard.

A en Javi se li donava molt bé, us puc assegurar que fins i tot millor que a mi. No va fer cap embolic i a més en va pescar més que jo. El gran també el va agafar ell.

Callats durant tota la nit o si ens parlàvem ho fèiem amb veu baixa, passaven les hores que no ens en donàvem compte. I sobre les 3:15h de la matinada i havent gastat tots el morralets varem anar plegant.

La nit va donar molt de sí, ens van picar durant tota la estona, molts es van escapar arran de barca i personalment em vaig divertir molt. Espero tornar a repetir aquest any. En total vam agafar uns 11 sards i 1 doblada, poca cosa després de totes les picades que varem tenir però ens donàvem per satisfets.

A continuació us mostro les fotos de les captures. Fins aviat!!!