666 PESCA DE FONS. SORTIDA 31 DE MARÇ DE 2011

Sé que us estranyarà veure el número 666 en el títol. Per alguns només es tracta d'una xifra, per mi és el número de la bèstia. Preneu atenció i quan acabeu de llegir el post m'entendreu.

Havia quedat amb en Javi per sortir a practicar la pesca de fons. Vaig demanar festa a la feina ja que la jornada prometia, havíem escollit el dia mirant varies previsions perquè res fallés.

A les 8:15h sortíem de port, el dia estava núvol però el mar xixa calma. Instal•lem els aparells i per començar la mala sort, m'endonc compte que al programar el gps totes les senyes s'havien esborrat!! No era la primera vegada i això suposava moltes hores de feina per tornar-les a posar... En vaig introduir només una, la que ens interessava.

De camí ens vam topar amb les tonyines, n'hi havia un bon grapat! No ens vam parar ja que no anem ben preparats. Abans d'arribar al punt vaig remenar la carta de navegació-ploter i sense saber com, vaig esborrar-la sense saber com tornar-la a posar. Només faltava això, sense gps ni ploter...

A les 9:30h arribàvem a la senya, no hi havia corrent i es podia pescar molt bé. Al cap d'una estona, se'ns va posar a ploure, però no trigaria en parar. El peix no tenia gana i molt de tant en tant pujàvem algun calet o panegal i és que no els trobàvem, això que vam provar en varis punts però res de res.

Els que sí tenien gana eren els congres. Vam tenir varies picades, alguns ens trencaven l’ham, d'altres simplement es desclavaven i en vam pujar un total de 3, però n'haurien hagut de ser 4. N'hi va haver un que el vaig pujar fins a la superfície i el clavar-li el ganxo es va regirar i una mica més i em trenca un dit. Va fotre quatre estirades més i va trencar el fil. En Javi va agafar el més gran, quasi no podia amb ell.

Cap a les 17:15h tornàvem cap a casa amb mig ranxo però no ens podíem queixar del dia que ens havia fet. Pel camí, ja a prop del port, tornàrem a veure les tonyines i n'hi havia tantes que vam decidir provar, total tampoc hi perdíem res.

Anàvem cap a on saltaven, aquí, allà i es que n'hi havia per tot arreu. Vaig treure la canya de jigging i mira per on, en vaig clavar una. Va ser divertit... mentres va durar, veient com m'havia anat el dia no cal que us digui com va acabar el tema. Mireu la cara de tonto que se'm queda al final del vídeo, mireu mireu.

Ja entrant a port ens vam trobar amb els bonítols dins la badia i en Javi em va temptar a muntar la canya d'spinning. A la segona tirada vaig clavar un peix però no em vaig veure en cor de pujar-lo jo, segur que se m’hagués escapat i li vaig passar la canya a en Javi perquè acabés la feina.

Aquí no s'acaba la cosa, us he de dir que em vaig carregar l'igloo del peix al tombar els congres i que el limpia també es va espatllar... ufffffff quin dia. A les 22:00h arribava a casa després d'haver estat netejant els congres amb el meu pare i cansat a més no poder. I per més desgràcia, se’m va fondre el llum del bany quan m'anava a dutxar.

Resumint, lo millor va ser el dia i lo pitjor... tot. Si no us ho creieu podeu parlar amb en Javi, que el molt cabrón no parava de riure's de la meva mala sort. Aquí teniu la foto final de la pesquera complerta, espero que us hagi agradat i fins aviat!!

JULIBIA I SERRÀ. SORTIDA 7 DE MARÇ DE 2011

La jornada d’avui és molt especial. Dedicaria el matí a pescar amb en Victor, el meu nebot i futur gran pescador. A les 9:00h el passava a recollir per casa, tot ell estava fet un sac de nervis i ansiós de començar a pescar el més aviat possible.

Just vam treure el cap de la bocana del port i ens situàrem al costat de la boia, pescant damunt la llosa. Com podeu comprovar en la següent fotografia, en aquesta jornada, jo era el mariner i en Victor el capità.

A diferència de la última vegada que vaig sortir a pescar amb ell, el temps aquest cop era prou bo. No va trigar gaire en aprendre’n, tot i que encara és molt petit, l’hauríeu de veure com agafava la canya i feia girar el carret, això sí, no li agrada treure els peixos de l’ham.

Se li dona molt bé i té el que ha de tenir un bon pescador, molta paciència. Si no us ho creieu, mireu el següent vídeo on us demostra la tècnica i l’agilitat a l’hora de pescar. Aviat haurem d’anar a pels grossos...

En va agafar un bon ranxo, tot i que us hem de dir que els petits els retornàvem al mar, com ha de ser. Ens vam divertir molt i en vam menjar tota la família i n’hi va haver per repetir i tot!!! Desitjo que t’hagi agradat “petit” gran pescador i que aviat hi puguem tornar.

SPINNING. SORTIDA 2 D'OCTUBRE DE 2010

Desprès de l’èxit de l’última sortida, avui repetiríem practicant l’spinning. Sense moure’ns del voltant de la boia de Palamós, en Javi i jo ens disposàvem a passar una bona tarda al darrera dels bonítols.

Vam sortir de port sobre les 14:20h i la primera hora va ser una mica avorrida, pescant a una profunditat de 40 metres, no hi va haver cap depredador que ens donés una alegria.

Cap a les 15:00h, vaig veure merder de gavines menjant davant del far, acte seguit, ens dirigíem cap allà amb les canyes preparades per l’acció.

El primer en clavar-ne un va ser en Javi. El pes rondava els 3 kg i el va treballar una bona estona. Mireu el vídeo que a continuació us adjunto perquè val la pena.

Un com el vam tenir a bord, ens vam dirigir cap on tornaven a saltar i aquest cop jo, en vaig clavar un que també em va fer gaudir. Però mentre el pujava, la meva línea es va embolicar amb la d’en Javi, ja us podeu imaginar quin merder que vam fer. Un cop el vaig tenir sobre la barca, en Javi encara estava desembolicant el nus que s’havia fet quan jo vaig tornar a llançar el jig per intentar agafar-ne un altre abans de que la mola es perdés.

No era la tarda d’en Javi. Un cop va haver desembolicat la seva línea i mentrestant feia l’acció de llançar, va embolicar el fil amb l’antena de la barca. Quina emprenyada que portava sobre, pobre noi.

En total em vam agafar 6 i quasi tots pesaven sobre els 3 kg.


Vam tenir moviment fins les 16:30h. En total, una horeta i mitja veient-los saltar. Aviat tornàvem a port ja que estàvem cansats i satisfets. Vam aprofitar el temps per fer-nos unes fotos dins la badia. A continuació us mostrem la foto de totes les captures de la jornada. Espero que hagueu gaudit d’elles. Fins la pròxima!!!

PESCA DEL SARD A LA BRUMEJADA. SORTIDA 9 D'AGOST DE 2010

La pesca que avui practicaríem és totalment diferent a la que us tenim acostumats. Més artesanal, amb més preparació i un grapat de paciència.

En aquesta sortida, els pescadors érem en Javi i jo. El nostre amic Carlos no ens va acompanyar aquest cop.

Primer de tot, i la base d'aquesta pesca, havia de fer el brumé que consisteix en triturar caps i tripes d’anxova i sardina per tal de fer una pasta lo suficientment consistent com per que arribi al fons sense desplaçar-se gaire. També s’hi pot barrejar pa i farina per fer-la més compacte.
Un cop feta la pasta, que no us podeu imaginar la pudor que fa, havíem d’esperar a que arribes la nit perfecte per sortir i segons les previsions, dilluns era el aquest dia.

Un cop triat el lloc, Cala Margarida, només faltava amarrar la barca tant per proa com per popa per tal de moure’ns el menys possible.
Cap a les 22:15h, varem començar a brumejar per tot al voltant de la barca i així durant uns 15 minuts. Transcorregut aquet temps, el següent pas era escar el morralet i resar per que els sards tinguessin gana.


La nit era perfecte, encara que no va deixar de llampegar, no va arribar a ploure. Amb el mar tranquil i sense gaire corrent només faltava el més important, que piquessin.

En Javi era novell en aquet tipus de pesca, així que li vaig explicar el sistema i la manera de picar que tenen els sards a la nit.

La primera picada la vaig tenir jo, i als pocs segons d’haver llençat l’esquer, amb tanta mala sort que es va escapar. En la següent tirada em va tornar a picar, però aquest cop el vaig deixar menjar i quan va fer l’estirada forta, cap amunt!! El primer ja era a bord, no massa gran però un bon sard.

A en Javi se li donava molt bé, us puc assegurar que fins i tot millor que a mi. No va fer cap embolic i a més en va pescar més que jo. El gran també el va agafar ell.

Callats durant tota la nit o si ens parlàvem ho fèiem amb veu baixa, passaven les hores que no ens en donàvem compte. I sobre les 3:15h de la matinada i havent gastat tots el morralets varem anar plegant.

La nit va donar molt de sí, ens van picar durant tota la estona, molts es van escapar arran de barca i personalment em vaig divertir molt. Espero tornar a repetir aquest any. En total vam agafar uns 11 sards i 1 doblada, poca cosa després de totes les picades que varem tenir però ens donàvem per satisfets.

A continuació us mostro les fotos de les captures. Fins aviat!!!

JIGGING 8 DE FEBRER DE 2010

Desprès de dos setmanes sense poder sortir degut al mal temps que ha estat fent a Palamós, estàvem preparats per gaudir d’un matí de pesca al jigging.

Dia de probes, estrenàvem carrets (OKUMA CEDROS 55) i inspeccionàvem noves zones, la d’avui entre Torre Valentina i Sant Feliu de Guíxols.

A les 8:00 h sortíem de port, en aquesta jornada no en va poder acompanyar en Javi, per lo tant, en Carlos i jo amb les canyes ja muntades enfilàvem direcció a la primera parada.

Com ja us he dit abans, era dia de probes i a part d’estrenar carret, vaig canviar mil i una vegades de jiggs, cosa que no estic acostumat a fer, normalment qui ho fa és en Carlos.

Estàvem contents perquè encara no eren les 9:15 h que havíem tingut 4 picades, 2 pagells pescats per en Carlos i 2 sèrvies pescades per mi, a continuació podreu veure un vídeo en el que en trec una. Per nosaltres eren bones notícies, significava que el lloc era bo.

Més tard i després d’una bona estona sense tenir senyals de cap picada vàrem canviar de lloc, ens vam situar a l’alçada del Port d’Aro i a una profunditat d’uns 40 m. La intenció era la de trobar les aranyes de cap negre sense menysprear qualsevol altra espècie que hi hagués. També volíem comprovar si en aquesta nova zona de pesca hi havia aranyes.

No varem trigar gaire en descobrir-ho, al cap d’uns quants llançaments pujava la primera aranya de cap negre, no n’havia agafat mai cap. Era gran i totalment diferent a les que estem acostumats a pescar.

Al cap de poca estona, en Carlos va tenir una bona picada. També una aranya de cap negre però aquesta amb un tamany i pes significatiu, no sé si es podrà observar en la foto que us adjunto però feia 710 grams!!!.















S’acostava l’hora de plegar, havíem de ser en terra a la 1. Hora de tornar, merda!!!.

Desprès, poca cosa més, un sorell i una aranya agafats per mi i un barat pescat per en Carlos quasi dins la badia.

Espero tenir com a poc la mateixa sort la pròxima vegada.















I això és tot, fins una altra amics. No deixeu de votar i de comentar els nostres posts. Records!!!

P.D.: M’agradaria donar les gràcies especialment a la meva dona que és qui m’ha regalat el carret nou. Gràcies per tot carinyu. T’estimo!!!

MANIFESTACIÓ: NO A AQUEST TIPUS DE RESERVA

El dia 29 va ser un dia important, s’havia programat la manifestació en contra del TIPUS de reserva marina que des de Madrid se’ns volia imposar sense el consens de totes les parts implicades i perjudicades.

Se’ns havia citat a les 12h. al Passeig del Mar de Palamós. El dia era fred, tapat i amb una forta ventada. Hi havia moltes cares conegudes del poble, associacions representades, empresaris, clubs, companys, amics i com no, els integrants del Cap Roig Team.

Més d’un miler de persones amb moltes discrepàncies al que malauradament pot significar la fi de la afició que ens treu la son.

A les 12h. en punt començà la manifestació amb un discurs molt encertat del Sr. Carles Font (President de la FECDAS i del Fòrum Social del Litoral Gironí) on exposava la raó de ser d’aquell acte.

El trajecte recorregut va anar des de l’estàtua dels Pescadors (Passeig del Mar) fins la mateixa porta del Museu de la Pesca (Moll) on, de nou, el Sr. Font, envoltat de càmeres i medis d’informació va fer-nos partícips de les mentides, interessos i desinformació vertits per la ministra Elena Espinosa i el consistori municipal. No se n’adonen de que no estem en contra de que es faci una reserva marino sinó del tipus de reserva. No cal que us expliqui quin serà l’impacte socioeconòmic que rebrà la nostra població. Estem parlant de molts milions d’euros, tants com 152,8 milions d’euros (amb prop més de 1.917 llocs de treball) en vers als 12,5 milions del sector pesquer.

Érem més d’un miler de persones amb una mateixa fita, aconseguir que ens escoltin, demanar una negociació justa buscant el consens entre les administracions i els sectors implicats i delimitar la zona de reserva per compatibilitzar-ho amb l’activitat econòmica de la zona, usos i costums.

La manifestació ha tingut el ressò mediàtic esperat a la espera de que la Generalitat de Catalunya interfereixi per tal de resoldre aquesta situació, que per altra banda, no beneficia a ningú.

Són molts els mitjans de comunicació que han donat la notícia. Seria bo que si les negociacions no arriben a un consens no ens aturem aquí.

Ens veurem a Girona i si fa falta, a Madrid. NO A AQUEST TIPUS DE RESERVA!!!

A continuació us adjunto algunes de les fotos fetes per mi de la jornada reivindicativa.

Gràcies pel vostre suport.

VISITA AL SALÓ NÀUTIC 2009

Molt bones companys, us explicaré com es un dia en el saló nàutic de Barcelona.
Hi ha molt per veure, i això que aquest any per la crisis no hi havia ni la meitat, pots trobar de tot de pinces especials per agafar aranyes fins a la barca somiada que voldries però que encara no pots tenir perquè no tens un euro (como todos). La qüestió es que varem passar una bona estona pujant i baixant, mirant i remenant totes classes de barques de luxe i no tan luxe, que es mes el nostre tipus.

En Sesto va demanar el pressupost de una barqueta per anar de pesca, que no recordo la marca, la ideal per nosaltres de 6 o7 mts, bona banyera , sense bany ( que als bons pescadors no els fa falta ) tot equipat i pensat per pescar i sobretot és que no era molt cara. Per un altre costat les dones només pujaven a barques de luxe i que sobretot hi hagi un gran solàrium.

Quan es varen acabar les barques venia la part de pesca que hi havia de totes classes de canyes, jiggs, rapales....fins i tot estava muntat un simulador de pesca de marlins, bonítol i tonyina!!!! Ens varem quedar amb les ganes de provar-ho!!! En Sesto va comprar unes quantes cosetes que estaven be de preu, tampoc es que sigui tan barato segons quines coses, mes o menys com a per tot. I així passes el dia al saló nàutic de Barcelona.

Si no heu estat i sou amants del mar i la pesca us ho recomano!!!!!!!!!.

Salutacions.

HM!-!4 javi

VOLANTÍ DE FONS 25 D'OCTUBRE DE 2009

Jornada en la que comptem amb tot l’equip del Cap Roig Team, en Carlos, en Javi i jo.
El tipus de pesca que hem practicat en aquesta sortida ha estat ben diferent a les últimes. Ja que les previsions meteorològiques eren bones, hem decidit amb l’equip de sortir enfora, a practicar la pesca de profunditat amb canya i carrets elèctrics.

En Carlos tenia la dèria, des de fa moltes jornades, de provar el jigging de fons, per lo tant, els que pescàvem amb els carrets elèctrics érem en Javi i jo.
Hora de sortida, les 7:30 hora nova. Varem posar rumb a la senya, teníem 1 hora de camí que aprofitaríem per esmorzar, el dia seria molt llarg. Ja us podeu imaginar les ganes que teníem d’arribar al punt de pesca. Pel camí, li explicava a en Javi el funcionament dels carrets, els que utilitzem són de la casa RYOBI model Power II.

Un cop al punt, a muntar les canyes i a escar els hams. El temps no era el que esperàvem, no feia vent però les onades eren grosses.
Ens disposàvem a fer la primera tirada amb una profunditat de 145 metres. Un com el plom va tocar fons em vaig adonar que no hi havia ni gota de corrent i que si la cosa no canviava, podríem gaudir d’un gran dia de pesca.

Estava content per què el peix no va trigar en picar, a més, per sorpresa de tots tres, la meva primera picada no era normal, un cop varem tenir els ams a la superfície, una taca blanca feia intuir que dúiem una gran peça clavada amb l’am gros. En Javi preparat amb el salabre i i i i i... toma molla de 2,500 Kg. Quina sort!!!

Era molt aviat i ja teníem una bona captura a bord. Qui ho havia de dir?
La cosa esposava interessant i just a la següent passada, en Javi, aquest cop ell, una bona picada i cap amunt. Hauríeu de veure’l quan estira del fil, sembla que li vagi la vida, ja ho dic jo, algun dia amb una d’aquestes estirades bolcarà la barca, jejeje.
Pel pes i per les estrebades feia pensar que la segona molla no trigaria a ser nostra. Un cop teníem els ams a la superfície, sorpresa.... un congre, no era pas massa gran però ens va fer gaudir durant uns minuts.

A tot això, en Carlos agafava el seu primer peix del dia amb la canya de jigging, llàstima que aquesta primera picada s’escapés.

El peix tenia gana i durant tot el dia no va parar de menjar. En Javi i jo anàvem pujant calets de bon tamany i molt de tant en tant algun penegal.

En Carlos seguia amb el seu jigging, les següents picades que va tenir les va pujar quasi totes, eren sorells de gran tamany i per la meva sorpresa, de tant en tant, pujava calets!! Sí sí, no m’ho podia creure, calets a jigging...

De cop i volta, a última hora del matí, en Javi nota una picada diferent, més gran, la seva cara va canviar per complet, vaig agafar-li el fil per tal de que pogués cargolar el fil i prémer el botó per començar a pujar. Us u ben prometo, era una bèstia de peix, no podia aguantar el fil. Calculo que, pel pes, era un congre i d’entre 30 i 40 Kg. Aquella seria una de les 4 picades que tindríem d’aquell peix, totes amb el mateix resultat, trencada d’hams, obertura de giratoris i pèrdua de ploms. Mare de Déu, quin animal!!! Impossible de pujar-lo a bord.

Estàvem emprenyats perquè un peix així no s’agafa cada dia i nosaltres havíem tingut 4 oportunitats, que hi farem. Això va servir per motivar-nos més aquell matí.

Seguíem pujant peix fins que de nou, noto una altra bona picada. Aquest cop sí, intuía que la captura era important per l’acció de la canya, per lo tant, faig afluixar un xic el fre del carret. No m’esperava que la captura fos tan gran. Això que ara us explicaré és molt bo, en Javi era l’encarregat de punxar el peix amb el ganxo, el que no podia imaginar és que el congre fos tant gran, un cop a la superfície, la seva cara semblava un mapa, jejeje. Es va quedar parat per la impressió de veure aquella bèstia sobre l’aigua. Ràpid, li vaig agafar el ganxo i a la segona o tercera el vaig clavar i cap amunt, mentre ell aguantava el fil. Un cop vaig tenir el congre a bord, els meus GRANS amics van desaparèixer, tots dos es van posar dins la cabina i sense poder tancar la porta, s’havia de sortir a fora per poder-ho fer, es van quedar mirant el panorama, jejejejejejeje, em va agafar un atac de riure només de veure’ls. Una bon congre que no em pregunteu perquè no el varem pesar en tot el dia. Puc pensar que el pes estava entre 15 i 18 kg. Us adjuntem algunes fotos perque pugueu jutjar vosaltres mateixos.

El temps ens passava volant. En Carlos es va marejar fent el pa amb tomàquet, jo també vaig estar un parell de cops així així. Eren les 16:40 h i teníem una bona estona per tornar així que varem decidir de fer la última i tornar.

Pel camí, mentres en Carlos feia una becaina, en Javi i jo celebràvem el dia de pesca amb un bon cubata.

Abans d’arribar a port, ens varem parar en un punt on sabem que és pas de lluernes i pagells i mentres en Javi i jo arrelàvem la barca, en Carlos va fer un parell d’intentones que van tenir la seva recompensa, un varat que va pujar i un altra que se li va escapar, quina llàstima!!!.

Arribàvem a port cansats com mules. Havia valgut la pena l’esforç. Tots tres estàvem contents i a més, ens ho havíem passat de puta mare.

Està clar que això ho hem de repetir. Vull donar les gràcies als meus dos amics, en Javi i en Carlos per aguantar-me tot el dia. Sou collonuts!!!

Fins la pròxima, records i bones pesqueres per a tots.