666 PESCA DE FONS. SORTIDA 31 DE MARÇ DE 2011

Sé que us estranyarà veure el número 666 en el títol. Per alguns només es tracta d'una xifra, per mi és el número de la bèstia. Preneu atenció i quan acabeu de llegir el post m'entendreu.

Havia quedat amb en Javi per sortir a practicar la pesca de fons. Vaig demanar festa a la feina ja que la jornada prometia, havíem escollit el dia mirant varies previsions perquè res fallés.

A les 8:15h sortíem de port, el dia estava núvol però el mar xixa calma. Instal•lem els aparells i per començar la mala sort, m'endonc compte que al programar el gps totes les senyes s'havien esborrat!! No era la primera vegada i això suposava moltes hores de feina per tornar-les a posar... En vaig introduir només una, la que ens interessava.

De camí ens vam topar amb les tonyines, n'hi havia un bon grapat! No ens vam parar ja que no anem ben preparats. Abans d'arribar al punt vaig remenar la carta de navegació-ploter i sense saber com, vaig esborrar-la sense saber com tornar-la a posar. Només faltava això, sense gps ni ploter...

A les 9:30h arribàvem a la senya, no hi havia corrent i es podia pescar molt bé. Al cap d'una estona, se'ns va posar a ploure, però no trigaria en parar. El peix no tenia gana i molt de tant en tant pujàvem algun calet o panegal i és que no els trobàvem, això que vam provar en varis punts però res de res.

Els que sí tenien gana eren els congres. Vam tenir varies picades, alguns ens trencaven l’ham, d'altres simplement es desclavaven i en vam pujar un total de 3, però n'haurien hagut de ser 4. N'hi va haver un que el vaig pujar fins a la superfície i el clavar-li el ganxo es va regirar i una mica més i em trenca un dit. Va fotre quatre estirades més i va trencar el fil. En Javi va agafar el més gran, quasi no podia amb ell.

Cap a les 17:15h tornàvem cap a casa amb mig ranxo però no ens podíem queixar del dia que ens havia fet. Pel camí, ja a prop del port, tornàrem a veure les tonyines i n'hi havia tantes que vam decidir provar, total tampoc hi perdíem res.

Anàvem cap a on saltaven, aquí, allà i es que n'hi havia per tot arreu. Vaig treure la canya de jigging i mira per on, en vaig clavar una. Va ser divertit... mentres va durar, veient com m'havia anat el dia no cal que us digui com va acabar el tema. Mireu la cara de tonto que se'm queda al final del vídeo, mireu mireu.

Ja entrant a port ens vam trobar amb els bonítols dins la badia i en Javi em va temptar a muntar la canya d'spinning. A la segona tirada vaig clavar un peix però no em vaig veure en cor de pujar-lo jo, segur que se m’hagués escapat i li vaig passar la canya a en Javi perquè acabés la feina.

Aquí no s'acaba la cosa, us he de dir que em vaig carregar l'igloo del peix al tombar els congres i que el limpia també es va espatllar... ufffffff quin dia. A les 22:00h arribava a casa després d'haver estat netejant els congres amb el meu pare i cansat a més no poder. I per més desgràcia, se’m va fondre el llum del bany quan m'anava a dutxar.

Resumint, lo millor va ser el dia i lo pitjor... tot. Si no us ho creieu podeu parlar amb en Javi, que el molt cabrón no parava de riure's de la meva mala sort. Aquí teniu la foto final de la pesquera complerta, espero que us hagi agradat i fins aviat!!

VOLANTÍ DE FONS 25 D'OCTUBRE DE 2009

Jornada en la que comptem amb tot l’equip del Cap Roig Team, en Carlos, en Javi i jo.
El tipus de pesca que hem practicat en aquesta sortida ha estat ben diferent a les últimes. Ja que les previsions meteorològiques eren bones, hem decidit amb l’equip de sortir enfora, a practicar la pesca de profunditat amb canya i carrets elèctrics.

En Carlos tenia la dèria, des de fa moltes jornades, de provar el jigging de fons, per lo tant, els que pescàvem amb els carrets elèctrics érem en Javi i jo.
Hora de sortida, les 7:30 hora nova. Varem posar rumb a la senya, teníem 1 hora de camí que aprofitaríem per esmorzar, el dia seria molt llarg. Ja us podeu imaginar les ganes que teníem d’arribar al punt de pesca. Pel camí, li explicava a en Javi el funcionament dels carrets, els que utilitzem són de la casa RYOBI model Power II.

Un cop al punt, a muntar les canyes i a escar els hams. El temps no era el que esperàvem, no feia vent però les onades eren grosses.
Ens disposàvem a fer la primera tirada amb una profunditat de 145 metres. Un com el plom va tocar fons em vaig adonar que no hi havia ni gota de corrent i que si la cosa no canviava, podríem gaudir d’un gran dia de pesca.

Estava content per què el peix no va trigar en picar, a més, per sorpresa de tots tres, la meva primera picada no era normal, un cop varem tenir els ams a la superfície, una taca blanca feia intuir que dúiem una gran peça clavada amb l’am gros. En Javi preparat amb el salabre i i i i i... toma molla de 2,500 Kg. Quina sort!!!

Era molt aviat i ja teníem una bona captura a bord. Qui ho havia de dir?
La cosa esposava interessant i just a la següent passada, en Javi, aquest cop ell, una bona picada i cap amunt. Hauríeu de veure’l quan estira del fil, sembla que li vagi la vida, ja ho dic jo, algun dia amb una d’aquestes estirades bolcarà la barca, jejeje.
Pel pes i per les estrebades feia pensar que la segona molla no trigaria a ser nostra. Un cop teníem els ams a la superfície, sorpresa.... un congre, no era pas massa gran però ens va fer gaudir durant uns minuts.

A tot això, en Carlos agafava el seu primer peix del dia amb la canya de jigging, llàstima que aquesta primera picada s’escapés.

El peix tenia gana i durant tot el dia no va parar de menjar. En Javi i jo anàvem pujant calets de bon tamany i molt de tant en tant algun penegal.

En Carlos seguia amb el seu jigging, les següents picades que va tenir les va pujar quasi totes, eren sorells de gran tamany i per la meva sorpresa, de tant en tant, pujava calets!! Sí sí, no m’ho podia creure, calets a jigging...

De cop i volta, a última hora del matí, en Javi nota una picada diferent, més gran, la seva cara va canviar per complet, vaig agafar-li el fil per tal de que pogués cargolar el fil i prémer el botó per començar a pujar. Us u ben prometo, era una bèstia de peix, no podia aguantar el fil. Calculo que, pel pes, era un congre i d’entre 30 i 40 Kg. Aquella seria una de les 4 picades que tindríem d’aquell peix, totes amb el mateix resultat, trencada d’hams, obertura de giratoris i pèrdua de ploms. Mare de Déu, quin animal!!! Impossible de pujar-lo a bord.

Estàvem emprenyats perquè un peix així no s’agafa cada dia i nosaltres havíem tingut 4 oportunitats, que hi farem. Això va servir per motivar-nos més aquell matí.

Seguíem pujant peix fins que de nou, noto una altra bona picada. Aquest cop sí, intuía que la captura era important per l’acció de la canya, per lo tant, faig afluixar un xic el fre del carret. No m’esperava que la captura fos tan gran. Això que ara us explicaré és molt bo, en Javi era l’encarregat de punxar el peix amb el ganxo, el que no podia imaginar és que el congre fos tant gran, un cop a la superfície, la seva cara semblava un mapa, jejeje. Es va quedar parat per la impressió de veure aquella bèstia sobre l’aigua. Ràpid, li vaig agafar el ganxo i a la segona o tercera el vaig clavar i cap amunt, mentre ell aguantava el fil. Un cop vaig tenir el congre a bord, els meus GRANS amics van desaparèixer, tots dos es van posar dins la cabina i sense poder tancar la porta, s’havia de sortir a fora per poder-ho fer, es van quedar mirant el panorama, jejejejejejeje, em va agafar un atac de riure només de veure’ls. Una bon congre que no em pregunteu perquè no el varem pesar en tot el dia. Puc pensar que el pes estava entre 15 i 18 kg. Us adjuntem algunes fotos perque pugueu jutjar vosaltres mateixos.

El temps ens passava volant. En Carlos es va marejar fent el pa amb tomàquet, jo també vaig estar un parell de cops així així. Eren les 16:40 h i teníem una bona estona per tornar així que varem decidir de fer la última i tornar.

Pel camí, mentres en Carlos feia una becaina, en Javi i jo celebràvem el dia de pesca amb un bon cubata.

Abans d’arribar a port, ens varem parar en un punt on sabem que és pas de lluernes i pagells i mentres en Javi i jo arrelàvem la barca, en Carlos va fer un parell d’intentones que van tenir la seva recompensa, un varat que va pujar i un altra que se li va escapar, quina llàstima!!!.

Arribàvem a port cansats com mules. Havia valgut la pena l’esforç. Tots tres estàvem contents i a més, ens ho havíem passat de puta mare.

Està clar que això ho hem de repetir. Vull donar les gràcies als meus dos amics, en Javi i en Carlos per aguantar-me tot el dia. Sou collonuts!!!

Fins la pròxima, records i bones pesqueres per a tots.