EXCURSIÓ. PESCA A MALTA

Bones a tots, després de molt de temps d'absència, tant en el blog com en les jornades de pesca, aprofitant l'avinentesa del viatge que he fet a Malta, per cert una illa preciosa i plena d'història, he llogat un xarter de pesca amb en Chris, tot un mestre pescador de l'illa, al que m'he endut els dos amulests de la sort, la meva parella l'Ana i la meva mare Anna, amb qui curiosament sempre he obtingut bones captures.El dia ha començat com ha de començar una bona jornada de pesca, matinant, a les 6:45h del matí ja ens han pasat a buscar per l'hotel, i en uns 15 min ja estàvem al moll on ens han presentat el guia que ens acompanyaria i la petita barca amb la que aniríem.


Sortírem de port tot just que l'astre rei sortia per l'horitzó,amb un paisatge de fons impressionant de la Valleta, Sliema i..... tot de murralles fortificades que vigilen la baia.

A poca distància ja ens hem aturat, i després d'una petita conversa de quin tipus de pesca volíem fer, i d'una introducció al jigging a Malta, m'ha proporcionat el material, canya i carret saltiga amb trenat de colors i en uns instants ja deixàvem caure el jig cap al fons, comencem a manxar i sorpresa una picada contundent, elèctrica i amb força, un pagre de tamany considerable, el matí pintava molt béCanviem de lloc, ara ens situem sobre una taca de peix que surt a la sonda, aquí la cosa ja no és tant ràpida, fem vàries tirades sense sort, però de sobte a mitges aigües una picada contundent i el carret que comença a deixar anar fil, amb una mica de lluita ja està fora l'aigua una palometa.

En Cris que també m'acompanyava pescant, té una altra picada i treu un petit espet, jo torno a tirar i exactament igual que abans, una altra palometa. Tot això mentre veiem que un núvol tormentòs s'acosta a nosaltres per sobre de l'illa.

Ara em porta cap a un vaixell de la segona guerra mundial que està enfonsat, un dels varis que tenen a la zona, aquí m'avisa que no deixi tocar el jig al fons per perill d'enrocades, em va molt bé el fil que tinc al carret que duia, és de diferents colors, és molt fàcil de saber a quina profunditat es pesca.
Comencem a pescar i en poca estona, una altra picada, Aquesta no la veu ningú, pero com sempre jo a la meva, vaig pujant, i quan estic a dalt veig que és un dento mitjanet, petit segons el guia, he d'avisar perquè treguin el "salabre".

Tot de cop ens entren els nuvols i es posa a ploure moltíssim i a llampeguejar, tenim que deixar de fer jigging, qualsevol pesca amb un para llamps a les mans.


Em proposa d'anar a pescar amb esquer viu i ja que és una cosa que no he fet mai dic que sí, apart de que si marxàvem perdíem el diners.

Tant l'Ana com l'Anna estaven tapades a dins del petit covert de la barca, refugiant-se de la pluja mentre s'avorrien.

Primer de tot em proporciona una canya de juguet, o com a mínim ho semblava al igual que el carret, amb un muntatge simple de metralleta, ens duu al costat d'una piscifactoria de tonyines i dorades, que és el que crien aquí igual que nosaltres els pollastres, gàvies petites i molts animals dins.
M'explica com funciona la cosa, i tirant prop de les gàvies deixant baixar una mica i fent un moviment tipus jigging però lent, comencem a pescar els surellets i les sardines sota una forta pluja, per sort m'han deixat uns pantalons d'aigua i un "xubasquero", estem aquí pescant una estona, per fer una mica d'esquer, és molt divertit ja que la canya que s'utilitza, sembla que treguis peces més grans.
Un cop hem tingut l'esquer viu que hem guardat en un viver casolà, ja m'he quedat amb l'esquema de com es fa, ens hem diriguit prop d'un vaixell enfonsat, en Chris ha fet el muntatge i hem començat a pescar, al cap d'una estona mentre jo li comentava que és una pesca avorrida ell ha senyalat la canya, una fletxada impressionant, i ràpidament he començat a recollir fil sense perdre temps, per a que el peix no tingués temps d'amagar-se dins el vaixell, cosa qe m'ha dit que el peix aquí fa molt sovint, cap a dalt cap a dalt, no us podeu imaginar com costa recollir amb la dreta i aguantar la canya amb l'esquerra quan no s'hi està acostumat.

En una estona de lluita, ja veig una cosa platejada que s'acostava, deu meu un tros de dento impresionant, al menys sota els meus ulls, aquí a Malta es veu que a l'hivern es pesquen de 12- 13 kg.

Tornem a fer la mateixa jugada, però aquest cop com en el proper perdem la peça que s'endú l'esquer net, però en l'última tirada del dia, per variar, la canya s'enfonza amb molta contundència, repicant, l'agafo i començo una dura lluita. Com estirava, quin mal de braços, però he aconseguit treure'l del fons i a partir d'allí la cosa ha estat més fàcil, i per sorpresa molt grata per mi he vist una cosa negra que sortia del fons i començava a ser visible, una bèstia de mero, quina il.lusió que he tingut, el meu primer mero després d'una preciosa lluita, un somni per a mi i suposo que per a molts pescadors.

A partir d'aquí he fet dues tirades al jigging sense sort i cap a port, que ja eren als vols de les 14:00.


Els pesos del peixos els desconec ja que no teniem balança a la barca.

En fi és un lloc per a tornar de pesca ja que es tenen captures i el guia és molt bo, espero poder tornar-hi.Fins una altra molt bona pesca a tots i un agraïment als meus amulets per aguantar un matí sencer de pesca.

I finalment per acabar el dia ens mengem el peix en un restaurant recomanat per en Chris, el Zeri's restaurant, un lloc de prestigi de l'illa on el cheff ens surt a rebre amb el peix ja preparat per a cuinar i recomanat-nos plats deliciosos per a preparar-nos.