quin logo t'agrada més?

Mostrando entradas con la etiqueta pesca caproig jigging. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pesca caproig jigging. Mostrar todas las entradas

sábado, 12 de marzo de 2011

CAP-ROIG. SORTIDA 6 DE MARÇ DE 2011

Gran jornada de pesca en diumenge de Carnaval. Avui sortiríem a pescar amb el meu pare i el Moreno, grans pescadors del cap roig i amb moltes ganes d’aprendre i provar noves senyes.

A les 8:30h sortíem de port direcció Platja d’Aro, a unes 2,5 milles de la bocana. El temps era immillorable, tant en el cel com en la mar. El peix menjava prou bé però no en teníem prou amb fer un ranxo de serrans, tots tres esperàvem la “picada”.

No va ser fins a mitjans-finals del matí que el meu pare en pescà un, de mida normal, ja teníem ganes de veure-li el color...

Vam canviar un parell de cops de senya, avui ens guiava el Moreno, vam provar zones on no solem anar. No fa servir el GPS, la clava sempre i per molt que prenc atenció no aconsegueixo quedar-me amb el tema, suposo que es qüestió de molta pràctica.

A còpia de fer passades, el meu pare en pujà un altre, aquest cop d’una bona mida. Del meu volantí no en volien saber res i per molt que ho intentava no tenia sort.

Encara faltava el d’el Moreno. El veia pujar més apoca poc i callava més del compte. Sí senyor, em volia donar una sorpresa i sense assegurar-se amb el salabret, pujà un bon cap roig a bord. Ja en portàvem tres i ens donàvem per satisfets quan el meu pare pescà el quart. Quina màquina! I jo què? Avui no era el meu dia...

Havíem de ser aviat a casa i pels vols de les 13:00h recollíem els estris i tornàvem a port. Com veieu en els vídeos i en les fotos que a continuació us mostro, havia estat un bon dia de pesca compartit amb dos grans pescadors, qui ho pot dir això? Doncs jo.


Espero que us hagi agradat i que el temps ens respecti en les següents jornades i puguem gaudir de pesqueres com aquesta. Fins aviat!!

martes, 29 de junio de 2010

CAP-ROIG. SORTIDA 28 DE JUNY DE 2010

Molt bones tardes a tots.

Primer de tot voldria donar les gràcies als nostres seguidors que setmana rera setmana ens feu arribar comentaris sobre les nostres sortides de pesca.
Encara que molts de vosaltres sabeu que sou un grup petit, vull que sapigueu que el més important no és la quantitat sinó la qualitat, i en aquest sentit, el CRT n’està molt orgullós.

Un cop dit això, us explicaré com m’ha anat la jornada d’avui.
En aquest cas, donat que estem a dilluns i que en Carlos i en Javi treballen tots dos, he sortit sol a practicar la pesca del caproig.

Em vaig aixecar molt aviat per poder sortir a les 7:30h de port. I efectivament, a aquesta hora ja portava rumb cap a la zona entre Platja d’Aro i Sant Feliu, un sector que no em sol fallar mai. Portava la intenció de provar noves senyes o bé pescar sobre roques on feia molt temps que no hi parava.

El mar estava impressionant, calma xixa i amb un sol que m’obligà a possar-me crema en un parell d’ocasions.

Un cop arribat a la pedra i apunt de fer la primera passada, només desitjava que el peix menjés, ja que en les dues últimes sortides que havia realitzat el meu pare, el peix no tenia gana.
No seria en aquesta ocasió, només d’arribar a baix vaig comprovar que no tornaria de buit a casa. La primera picada no va trigar a produir-se, no hi havia corrent i es pescava a plom.

A la segona passada i sense quasi notar la picada, vaig treure el primer. No m’ho podia creure, era aviat i ja en tenia un. Ja em donava per satisfet.


A mida que el dia s’anava aixecant, el peix anava menjant cada cop més i en dues ocasions vaig fer un triplet de serrans, cosa poc habitual.

Sobre les 9:30h vaig tenir la segona picada bona del dia, en aquest cas, pescant sobre una altra roca. També un caproig amb un pes sobre els 1.250 g.


No podia estar més content. De tant en tant, pujava algun serranet de bona mida fins que de cop i volta arribaren dues barques de pesca que calaren dins la meva zona de pesca. Era hora de tornar i això que el rellotge marcava les 10:00h del matí.

Mentrestant calaven la primera peça, vaig tenir temps de fer la última passada, la qual va ser molt productiva, arribà el tercer del matí, un xic més petit però amb un pes de 500g aprox.




A partir de llavors, em vaig dedicar a fer unes tirades amb la canya de jigging sense obtenir cap picada. A les 12:00h ja era a port. Aviat però satisfet de com havia anat el matí.


Moltes gràcies a tots i fins la pròxima!!!

sábado, 17 de abril de 2010

CAP-ROIG. SORTIDA 11 D'ABRIL DE 2010

Avui sortirem a practicar la pesca del Cap-roig, una de les que, personalment, més m’agrada.

He quedat a les 8:00h a la barca amb el Cap Roig Team i el meu pare.

Les cares a primera hora eren una mica llargues, imagino que a conseqüència del resultat del gran clàssic entre el Reial Madrid i el Barça (0-2) i tenint en compte que en Carlos i en Javi són madrilenys... ja us podeu imaginar.

Bé, a les 8:15h sortíem de port direcció a unes pedretes davant de Platja d’Aro, a una distància d’unes 2,5 milles.

Les previsions no ens preocupaven, avui sí que l’encertarien, bon temps i sol durant tot el dia.

El cap-roig el feia el meu pare, en Javi i jo. En Carlos feia jigging com de costum, ja que diu que això d’esperar a que piquin és molt avorrit.

Varem canviar unes quantes vegades de pedra degut a la inactivitat fins que a mig matí va caure el primer. Com podreu observar a continuació, no us puc enganyar, el meu pare va fer valdre la seva experiència de molts anys per passar-nos la mà per la cara.


Mentres, en Javi i jo anàvem pujant algun serranet de tant en tant fins que en Javi va tenir una bona picada. Tot emocionat, anava pujant el fil i jo com de costum l’anava acollonant. Un cop a dalt, ens varem donar compte que el que pujava no era un caproig sinó una morena!!! No tenim cap fotografia ja que es va deixar anar molt ràpid però us puc dir que era molt maca.

A proa hi teníem a en Carlos, fent tot tipus de proves per intentar enganyar algun peixitu que estigués per allà. Us he de dir que no he conegut a ningú tant persistent com ell, ja pot estar-hi 1 hora com 10 que el tiu no es cansa.
De totes maneres i suposo que el bon temps li demanava, es va estirar a la proa i va fer una “siesta” d’una hora ben bona.

Eren ja la 1 del migdia, les dones ens esperaven per dinar un arròs a casa d’en Javi i no trigaríem gaire a marxar.

Encara hi va haver temps per que el meu pare tregués el segon, aquest una mica més gran amb un pes que rondava el quilo.


En resum, varem esmorzar i beure com senyors, fins i tot algun va dormir, i a més, en vam pescar un parell, què més volem?