En la jornada d’avui, malgrat que les previsions eren negatives, ens embarcaríem el meu pare i jo per tal de repetir, com en la última jornada, la pesca del cap roig.
Ja sabeu que no podem comptar amb el gps, desgraciadament es va morir fa unes setmanes, així que ens hem d’arreglar amb el plòter-gps de l’ordinador. És difícil de fer anar però un cop t’hi acostumes no va gens malament.
Sortíem als volts de les 8:00h, teníem 2,5 milles de distància i uns 20 minuts per arribar al primer punt, temps suficient per que el sorell es descongeli i enllestir els volantins.
Començàrem a pescar amb mar llarguera, que ja anava de baixa, degut al temporal dels últims dies. A mig matí ja teníem el ranxo de serrans fet, el peix menjava a estones i no vam parar de provar roques noves que ens anaven sortint a la sonda. Fins que el meu pare va agafar el primer del dia, un cap roig petitó però ideal per una menjada. Tot seguit me’n va picar un a mi, era mitjanet i per la meva sorpresa, el portava enganxat per un ham petit.
Ja sabeu que no podem comptar amb el gps, desgraciadament es va morir fa unes setmanes, així que ens hem d’arreglar amb el plòter-gps de l’ordinador. És difícil de fer anar però un cop t’hi acostumes no va gens malament.
Sortíem als volts de les 8:00h, teníem 2,5 milles de distància i uns 20 minuts per arribar al primer punt, temps suficient per que el sorell es descongeli i enllestir els volantins.
Començàrem a pescar amb mar llarguera, que ja anava de baixa, degut al temporal dels últims dies. A mig matí ja teníem el ranxo de serrans fet, el peix menjava a estones i no vam parar de provar roques noves que ens anaven sortint a la sonda. Fins que el meu pare va agafar el primer del dia, un cap roig petitó però ideal per una menjada. Tot seguit me’n va picar un a mi, era mitjanet i per la meva sorpresa, el portava enganxat per un ham petit.
Cap a les 11:30h, el vent i la corrent ens va fer plegar. Abans però vam anar tornant a poc a poc i sondejant el fons per si sortia quelcom interessant. I així va ser, vam marcar un parell de roques. Una d’elles la vam provar i la primera picada que vaig tenir va ser la d’un cap roig bastant maco, amb un pes de 850 grams.
S’ha de dir que són roquetes molt petites que no han estat pescades mai i que guarden bons exemplars, tant de serrans com de cap roigs.Amarràvem la barca pels volts de les 12:30h. El dia de pesca havia estat curt però intens. Espero que us hagin agradat les fotos i el post d’avui . El següent dia més...

Vam provar grapisans nous i com podreu apreciar a la foto final, la mida dels serrans que vam pescar superava de bon tros els que estem acostumats a agafar. Suposo que és el normal ja que la zona no deu ser gaire pescada.

A diferència de la última vegada que vaig sortir a pescar amb ell, el temps aquest cop era prou bo. No va trigar gaire en aprendre’n, tot i que encara és molt petit, l’hauríeu de veure com agafava la canya i feia girar el carret, això sí, no li agrada treure els peixos de l’ham.


Poca cosa però és la que aquell dia vam pescar. Espero poder-vos ensenyar més varietat en els pròximes sortides i més quan en Carlos ens ensenyi les tècniques de pesca que va practicar a Malta, on la qualitat i pes de les captures va ser impressionant.